Final del viatge, aquest havia de ser el final en marea alta i en marea baixa, però les condicions de llum de tota la setmana van ser desastroses. Només aquí a Gueirua un cel emboirat semblava donar-nos una petita alegria.
Queda pendent tornar a travessar el Cantàbric, si pot ser també a l'hivern per a gaudir dels cels i les tempestes que no ens van acompanyar aquesta vegada.
Em queda el record dels companys de viatge, les garotes, els llamantols i els formatges d'una terra l'asturiana que en produeix més varietats ella sola que tot França junta.
L'any vinent hi ha un cercle imaginari a la meva agenda per a repetir l'experiència..... o potser serà aquesta tardor?..... ;.-))
diumenge, 19 de febrer del 2012
Gueirua, Asturies, objectiu final
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Vaya..... has estado por la tierra de mis primos-hermanos...
ResponEliminaHermoso lugar, sin duda Jordi. Cualquier rincón de Asturies es un paraíso para perderse y disfrutar.
Petóns.