Un cap de setmana poc productiu, però aprofitat per a retrobar-te amb amics que des de feia uns mesos no estàvem junts.
Hem estat per fagedes i cingleres cercant una tardor fugissera
Una nit prou fosca, vaig agafar la reflex després de gairebé cinc mesos, vaig marxar a Gisclareny, una mica de boira va fer sobresortir la llum dels pobles de Saldes i de Maçaners, però la captura em va agradar.
Un viatge de família als orígens paterns per les terrers del Campo de Borja
Una nit en què cerques una foto que t'agradi i els núvols volen espatllar-te l'esfoç de la son acumulada, al llarg de tots els dies en que amb sort, veus el llit quatre, cinc o com a molt sis hores.
Entendre com la cultura ancestral de l'explotació dels nostres boscos ens ha portat fins aquí, és important per a preservar aquesta cultura al llarg dels temps.
Otxarreta, una petita fageda als estreps del Parc Natural del Gorbeia, ens mostra com el treball reiteratiu de l'home dona forma al paissatge, en aquest cas amb la poda o "desmotxat" dels arbres de forma periòdica
Perquè hi he estat, ja que sempre que veig aquesta foto, l'escala visual em fa pensar que és una miniatura, quan realment és un castell amb tots els "ets i uts"
Avui la tarda s'ha posat interessant al Vallès, mentre treballava el cel s'anava posant rogenc i no m'he pogut resistir de treure la càmera de l'armari i sortir a fer tres fotos.
Aquesta amb el 70-200 m'ha agradat especialment.
La boira persistent de tant en tant s'obria el suficient per a permetre veure alguna cosa.
Al Vallès pintava boira baixa.... a dalt l'Obac la cosa ja era diferent i el sol avui no tenyiria el cel de colors.
Llevar - se aviat, sentir la fred sobre el teu cos, deixar-te acaronar per les primeres llums......... Una bona manera de començar un dia festiu........ O potser no.
www.500px.com/jordichueca
www.jordichueca.com
Estava fent la sortida de sol (que finalment no es va produir), doncs darrera meu hi havia un munt de núvols i se'm va ocórrer tirar de diafragma per veure si aquesta maleïda llum de l'aparcament del Monestir es convertia en estrella.
Així va ser i vaig pensar un agnòstic com jo pot felicitar les festes amb aquesta imatge.... ;-))
Avui he anat a caminar una mica amb la Laia, el Carles, la Cristina i la Mercè, bé la Laia encara no camina..... però segur que caminarem amb ella molt anys ;-)
Una llàstima, estava molt ferm
